VAL LA PENA!

De nou, un nou curs. Comença el cole, i amb ell, la tornada al Casal a les tardes.

Aquest any, nens que deixen el grup de Petits (6-8 anys) i nous nens que entren al grup. Em pregunto a qui em trobaré i, d’entre aquests, si algú dels Petits em reconeixerà o es recordarà de mi. Moltes coses poden haver passat aquest estiu. És màgia i són nens.

Riiiing! Ja són les 17h! Els nens comencen a arribar. Com quasi sempre, l’Antonella la primera. Està tota concentrada construint la seva torre de Lego que cada vegada va sent més elevada. La crido, es gira, em mira… sospites de si em coneix, cares de “em sones però no sé de què…”. L’ajudo dient-li el meu nom… i PAM! La Mercè!! La memòria es recupera i reubica: alegria que parla per si sola amb els gestos facials i una ben forta i calorosa abraçada que rebo de forma inesperada. Segons maquíssims de retrobament. Ens posem a parlar de les batalletes de l’any anterior i de com ens ha anat l’estiu. Després, ens incorporem a la resta a les activitats.

Val la pena. Fer voluntariat val la pena. T’enriqueixes com a persona, creixes, obres ulls, aprens, ajudes, influeixes positivament en la societat i en el teu entorn més proper, t’envoltes de multiculturalitat, de respecte, de bons propòsits. I et converteixes en un d’ells. El teu cercle d’amistats desinteressades, de coneguts, de persones que sents gairebé tan properes com la teva família… es fa cada vegada més gran. Passejo pel Raval com si estigués per casa, i això, abans de ésser voluntària al Casal, no passava.

Ara ets una més, com ells, ni més ni menys, però una més.

Reps gestos com aquests de l’Antonella que són impressionants. No cal fer res, simplement ser tu mateix i estar predisposat a ajudar i a ser voluntari. Si hagués de dir una paraula que definís com em sento, com em fa sentir, o què aporta el voluntariat a la societat i a la pròpia persona, simplement diria… Val la pena!

Us animo a tots, si més no, a provar-ho. Després, opineu vosaltres mateixos

Mercè Duran-Sindreu
Voluntària del Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris

Aquesta setmana hem tingut l’immens plaer de reunir-nos una trentena de persones a la nova seu de la FCVS-Lleida. Vam comptar amb 17 entitats i també amb la presència de la Núria Barberà i la Xesca Ferriz, la responsable i coordinadora de l’Espai d’Entitats; així com la nostra presidenta, la Francina Alsina, i la gerent  i la cap de programes de la FCVS, Eulàlia Mas i Maria Assumpció Barot.

Amb l’Assumpta (Coordinadora de la FCVS-Lleida) i jo vam ser 27 persones, la qual cosa, personalment, em va fer sentir d’allò més bé. Va ser una reunió on vam tenir el plaer de comptar amb entitats que encara no hi havien pogut assistir en anteriors ocasions, la qual cosa, crec, és important perquè reflecteix l’interès que la FCVS va despertant, poc a poc, en totes elles. I sobretot els e-mails i recordatoris que els lliurem! Em van arribar a dir “corcó”, per les vegades que els repeteixo les coses, però,al mateix temps, m’ho van agrair i això és el que compta. Alguna entitat també em va dir que la invitació que els vam enviar per a la inauguració del nou espai els va arribar al cor, i això també agrada sentir-ho dir.

Un cop acabada la reunió, seguint l’ordre del dia, es va servir un petit refrigeri per fer palesa la inauguració del nou espai de treball per a la FCVS-Lleida, espai que totes les entitats van coincidir a dir que millorava la imatge de la FCVS; li donava un nou caire, molt més obert, dinàmic, engrescador…; en definitiva, un nou marc de treball que, de ben segur, aportarà molts beneficis a la FCVS i, per tant, a les entitats que en formen part.

A més, la inauguració del local va servir per estrenar un nou roll-up propi de Lleida i poder-lo mostrar a les entitats. La imatge de la FCVS s’enriqueix també amb detalls com aquest, però sobretot amb la participació de totes les entitats que en són membres, amb el treball conjunt en una mateixa direcció.

Gràcies a totes!

Gemma Mestres, tècnica de la FCVS-Lleida

Vull compartir amb tots vosaltres aquestes quatre ratlles per tal d’agraïr-vos a TOTS els que formeu part de la FCVS la vostra implicació i solidaritat envers els que estan en situacions més difícils que d’altres, amb l’objectiu que puguin tirar endavant.

El pas per la vida és un cúmul de casualitats que afortunadament en el cas d’A&A ha estat un regal per a les nostres vides. Gràcies al germans Jovanni (Cava Berdié), vam tenir l’oportunitat de participar en la iniciativa “5 Caves per 5 projectes”. Ens vam posar en contacte amb la FCVS en l’entrega de premis a la festa de la primavera “5 Caves 5 Projectes”, i, com qui no vol la cosa, ves per on ara la nostra petita empresa també ha pogut entrar a formar part d’aquest gran projecte que entre tots durem endavant intentant que tingui més ressò cada dia.

Vull agrair-vos tot l’esforç que entre tots esteu fent i l’oportunitat d’haver-nos posat en contacte amb la Fundació Enriqueta Villavechia per tal de poder fer que el nostre projecte La meva primera empremta serveixi de suport a aquests nens que tant ho necessiten.

Moltes gràcies per tot!

Àngels Rius (A&A Artesania)

Hace un tiempo, en una visita a un centro del Raval, a la salida de una pequeña charla, un muchacho sudamericano, Héctor, me comentó que en su colegio, se había hecho un pequeño equipo de futbol y otro de básquet para jugar con los chicos del barrio, a fin de que dejaran de estar en la calle.

“Yo no puedo hacerlo, dijo compungido, me tienen arrinconado, estoy operado del corazón y soy un inútil”

“Héctor, le dije, después de charlar un poco con el: seguro que tienes otras cualidades que puedes dar a los demás. Piensa un poco”

“Señor lo único que se hacer y no mucho, es dibujar Cómics”

“¡Estupendo! Escoge a algunos chicos que les guste dibujar y forma un pequeño grupito de “artistas” “

Cual fue mi sorpresa, al cabo de casi un año que volví al centro y un profesor me comentó que había un muchacho, Héctor, que había creado un grupito con algunos alumnos que les gustaba dibujar y otros que les gustaba escribir y habían hecho un pequeño folleto, cómico por un lado,  y triste por el otro, sobre la escuela y la vida del barrio.

A pesar de que no pude hablar con el chico, me llenó de satisfacción y alegría, pues mi labor de voluntario había hecho su efecto.

El voluntariado nos permite entregarnos a los demás, ayudarles, dar aquello que llevamos dentro y no es dinero ni bienes materiales sino tiempo, alegría, compañía, conocimientos, experiencia… y como compensación recibes una satisfacción y alegría interior, difícil de explicar.

Como dijo un periodista:
“Ser voluntario es ser hasta diluir nuestro ser en los demás”.

El voluntario/a es una persona de esperanza que cree que la sociedad se puede mejorar.

Juan Muñoz
Voluntari de la FCVS

* Relat participant en el Primer Concurs de Relats de Voluntariat Social