Paulita
comunicacio | 23 juny 2011Avui operen la Paulita. Prop d’un any de tractament i arriba el moment decisiu. Després d’onze operacions als budells li clausuren la colostomia amb la que viu des de que tenia dos anys. Ara en té nou. Per fi se sentirà com una nena normal. A l’Equador, el seu país, viu amb els avis. La seva mare viu a París i el seu pare a Brussel·les. Aquí ha vingut amb la seva àvia Edgarda. Fa sis mesos que m’hi relaciono com a voluntari.
Ja fa dues hores que se l’han endut. Acompanyo l’Edgarda, passadís amunt i avall tota l’estona. Em parla de la seva vida a l’Equador, del seu marit, les filles, les il·lusions, les dificultats, el patiment…
Al seu poble, l’Edgarda no sabia ni anar a comprar. Tot ho feia el marit, ella l’acompanyava. Aquí s’ha d’espavilar. La ciutat, els desplaçaments, els metges, la compra, l’hospital, el barri, els veïns. És d’admirar. Defensa el que és seu amb dents i ungles.
La Paulita en treu el que vol. Utilitza la malaltia per obtenir regals, llaminadures, favors de tota mena, encara que per això s’hagi de barallar amb qui sigui.
A mi també intenta utilitzar-me. A vegades em deixo fer, m’esgarrifo només de pensar en la infància que ha tingut. Però no vull contribuir a fer un petit monstre.
Seiem una estona a la sala d’espera. Fa gairebé quatre hores que s’han endut la Paulita. L’Edgarda plora, pateix, xerra pels descosits per evadir la punyent realitat.
L’empenyo a menjar una mica al bar de l’hospital. Fins més tard no podrà veure la néta i jo em moro de gana. Acarono les seves galtes humides pel plor i em mira amb tendresa…
Després, la Paulita reclamarà la meva presència i una infermera em ve a buscar, pràcticament m’empeny fins al llit on la nena em somriu, i la seva mirada arriba al més pregon del meu ésser.
Quan retornen a l’Equador canviem la nostra relació per la d’amics. El proper estiu passaré una setmana a casa seva a la petita ciutat on viuen i ens sentirem molt feliços de retrobar-nos.
Mai us oblidaré.
Xavier Manyoses i Fariñas
Voluntari d’Oncolliga
*Relat presentat al 2n Concurs de Relats de Voluntariat Social
