VAL LA PENA!

Ordenant els meus pensaments, he comptat els anys que em queden i, per llei natural, m’adono que tinc menys anys per viure d’avui endavant, que els que viscut fins ara.

Em sento com si hagués viatjat per la vida damunt d’un tren d’alta velocitat, he deixat que el tren passés de llarg per estacions que jo mai hauria imaginat. Ara que me’n queden tant poques d’estacions,… no tinc temps per perdre! m’és urgent baixar! Vull conèixer l’essència de cada estació, la seva gent, gaudir de l’amistat dels seus estadants, anhelar els seus desitjos, compartir els seus problemes. No puc ni vull suportar més persones absurdes. Vull viure al costat  gent  humana, molt humana…

Gent que no es vanti dels seus triomfs i possessions; per viure no fa pas falta tant i, per a morir encara menys. Gent que sàpiga aprendre dels seus errors; la vida és una escola de continuo aprenentatge. Gent que no defugi de les seves responsabilitats, encara que li costi admetre-les i portar-les a terme. Vull envoltar-me de gent que sàpiga arribar al cor de les persones. Que defensi la justícia, dignitat i honradesa amb tota la seva dimensió. Vull gent a qui els anys cronològics l’han fet créixer i les circumstàncies de la vida l’han ensenyat a madurar. A partir d’avui, vull fer coses que valguin la pena.

Sí, se’m fa tard! Queden tant poques estacions!…

Pretenc no malbaratar cap moment dels que me queden.

Dins l’Associació Gicor visc intensament els meus propòsits. Amb alegria col·laboro tant com puc amb projectes encaminats en aconseguir els objectius que s’anuncien en el seu lema:  Ajuda i Prevenció als Malalts de Cor. A fe que ho estic aconseguint! El Voluntariat és una opció personal, lliure i intransferible. Tant de bo arribi a l’estació final satisfeta i amb pau, amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.

Mai és tard!

Maria Casacuberta
Voluntària de Gicor
1r Premi Girona – 3r Concurs de Relats de Voluntariat Social