1r premi Tarragona: Una tarda per pixar-se de riure!
comunicacio | 9 maig 2012A les 5 de la tarda d’un diumenge d’hivern no hi ha res més senzill i agradable que quedar-se ajaguda al sofà fent la becaina i sentint des de sota la manta el vent que bufa a fora. Però no sempre ens hem de quedar amb l’opció fàcil.
Aquesta mateixa tarda algunes estudiants de medicina agafen les seves millors gales, es maquillen i s’arreglen per anar a l’hospital. Unes grans ulleres, el cabell recollit en dues cues, una perruca acolorida, i per últim, el més important: Es posen el seu nas vermell i… és hora de fer el pallasso!
Les rialles esclaten en una habitació darrera l’altra, les cançons ressonen pels passadissos i pacients i familiars es deixen portar, sorpresos i divertits. Fins i tot les infermeres es capbussen a la gresca i no es volen perdre cap detall! De cop i volta, ja ningú vol amagar-se sota la manta, i el vent de fora ja no se sent. L’alegria i les ganyotes s’han apoderat de la tarda!
Un dels nens que hi ha a urgències és en Pau, un nen d’un mes de vida que no es troba bé i que no para de plorar. El seu malestar es reflecteix als ulls de la seva mare. A poc a poc, tres pallasses cauteloses s’acosten a la família i suaument canten una cançó tant tendra que fa adormir l’infant. No només els nens necessiten pallassos. La mare, plorant d’emoció, diu que és el primer cop en tot el dia que el petit s’ha adormit!
La mare no sap com donar-los les gràcies! I les pallasses marxen a poc a poc, sense deixar de cantar la cançó tranquil·la i enviant petons a la mare i al nen amb les mans!
Al sortir, són elles les que ploren pel moment viscut. No poden expressar com se senten de satisfetes per haver pogut ajudar a una família que no sabia que les necessitava!
Gemma Vilà Nadal
Voluntària de Clowns-URV
1r premi Tarragona – 3r Concurs de Relats de Voluntariat Social
[...] Una tarda per pixar-se de riure!, de Gemma Vilà Nadal , voluntària de [...]