VAL LA PENA!

La Fundació Germina és una entitat sense ànim de lucre de Santa Coloma de Gramenet que ofereix el seu servei des de maig del 2007. L’entitat  té per missió oferir oportunitats per millorar la qualitat de vida a infants, joves i les seves famílies, especialment les que estan en risc, acompanyant-los i promovent que siguin protagonistes d’aquest procés dins del seu territori.

A la Fundació Germina creiem en quatre grans valors que els adaptem com a principis en el nostre dia a dia:

• Acompanyament. Situar-se al costat dels infants, adolescents, joves en el seu procés vital, fent camí al seu costat, escoltant i oferint recolzament i orientació, tot això comptant amb la seva família.
• Construcció comú. Un model basat en la construcció conjunta en el que cada persona des de la seva individualitat pugui desenvolupar les seves capacitats i habilitats, i des d’elles participi activament en el projecte.
• Coneixement. La formació intel·lectual com un dels eixos bàsics de desenvolupament de la persona. A més de factor integrador en societat, facilita oportunitats i evita que apareguin, es repeteixin o es perpetuïn situacions de risc d’exclusió social.
• Desenvolupament integral de la persona. Entenent la persona en totes les seves dimensions i com a membre actiu de la societat.

El nostre treball i manera d’entendre el servei que oferim als infants i adolescents està integrat en els programes de Centre Obert i Espai Jove.

El Centre obert és un servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives dels infants atesos mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat.

L’Espai Jove és un espai diürn de lleure socioeducatiu dirigit a adolescents de 12 a 14 anys que parteix d’una proposta educativa dirigida a potenciar l’autonomia de l’adolescent i l’adequada presa de decisions.  L’Espai Jove va començar les seves activitats al setembre de 2009 com a continuïtat al Centre obert infantil pels adolescents que passaven a Educació Secundària. Té una metodologia diferenciada del Centre obert infantil dissenyada a proposta pels mateixos adolescents juntament amb l’equip educatiu. Tot i ser en la seva definició un Centre obert com a tal, el programa s’ha anomenat Espai jove potenciant així la identificació dels mateixos adolescents.

Totes aquestes activitats no es podrien dur a terme sense la implicació d’un equip humà en què tothom aporta el millor d’ell mateix. La col·laboració és estreta entre professionals, voluntaris i estudiants en pràctiques, sent l’equip de professionals els qui donen continuïtat i estabilitat als programes. Ells són els responsables del bon funcionament de l’activitat, de l’acompliment dels objectius, del seguiment i les coordinacions amb altres serveis. Els voluntaris i estudiants en pràctiques participen directament en l’acció socioeducativa fent equip amb els professionals, i donant un valor afegit a tot el projecte, ja que gràcies a ells aporten un tracte més personalitzat en l’atenció als infants.

Gerard Carneado
Responsable de Voluntariat de la Fundació Germina

La crisi econòmica ha deixat molta gent fora del mercat laboral, hem superat el 20% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, que les possibilitats de culminar amb èxit un procés d’inserció laboral són difícils, especialment per a aquest segment de la població que parteix amb moltes mancances bàsiques ja siguin personals, de formació, d’experiència. Després de dos anys de crisi severa, persones inquietes i sensibles a la situació social i econòmica, sovint ens pregun- ten com veiem la situació des de Càritas.

Hi ha molts nois i noies menors de 20 anys en situació d’atur, la majoria amb una formació precària; que observem amb preocupació com augmenta el nombre de famílies molt endeu- tades, de famílies sense cap ingrés; que els casos de persones adultes soles sense feina ni do- micili fix també incrementa; que les persones amb alguna discapacitat o malaltia mental ho tenen francament difícil, que el modus vivendi de molta gent és malviure amb algun ajut públic i/o fer feines en l’economia submergida. En definitiva, que lluny de millorar, tot sembla indicar que aquesta realitat s’allargarà força temps.

La nostra realitat local és preocupant. La realitat global és dramàtica: 800 milions de persones al món pateixen fam segons el darrer informe de la FAO, a Europa hi ha més de 80 milions de pobres «oficials» segons xifres de 2008, als quals haurem de sumar els darrers incorporats a causa de la crisi. La resposta pública a aquesta situació ha estat positiva, però clarament insuficient.

És necessari una major i millor inversió i despesa en polítiques socials, per una qüestió de justícia social però també per la simple constatació de que sense pau ni cohesió socials, el creixement i el desenvolupament econòmics estan amenaçats. No podem construir un model de societat en el que tanta gent es quedi fora!

La limitació de recursos és una veritat incontestable. Les administracions retallen, paguen tard, … Descartat momentàniament, doncs, que puguem créixer massa en despesa social, el gran repte és invertir i gastar millor. Aquest repte no és exclusiu de les administracions, però també ho és.

I convé que ens convencem que amb els mateixos diners hem de ser capaços de fer més coses i més ben fetes. La simple reclamació de més diners, de més finançament, com a condició sine quan on per poder respondre millor a la pobresa, sense que no ens plantegem cap canvi de cultura organitzativa, d’eficiència en la despesa, de prioritats clares, és un missatge caduc que pot donar rèdits a curt termini però que no soluciona problemes de futur.

El proper 17 d’octubre és el Dia Internacional contra la Pobresa i com cada any molts clamarem contra aquesta realitat obscena. El missatge que hem de traslladar als governants locals i als que tenen influència global és que les seves agendes polítiques tinguin marcats 365 dies d’accions per aconseguir una societat en la que tots tinguem una oportunitat.

Salvador Maneu Marcos
Advocat i Secretari General de Càritas Diocesana a Girona
(Artícle publicat a la pàgina de la FCVS del Diari de Girona)

Aquesta setmana hem tingut l’immens plaer de reunir-nos una trentena de persones a la nova seu de la FCVS-Lleida. Vam comptar amb 17 entitats i també amb la presència de la Núria Barberà i la Xesca Ferriz, la responsable i coordinadora de l’Espai d’Entitats; així com la nostra presidenta, la Francina Alsina, i la gerent  i la cap de programes de la FCVS, Eulàlia Mas i Maria Assumpció Barot.

Amb l’Assumpta (Coordinadora de la FCVS-Lleida) i jo vam ser 27 persones, la qual cosa, personalment, em va fer sentir d’allò més bé. Va ser una reunió on vam tenir el plaer de comptar amb entitats que encara no hi havien pogut assistir en anteriors ocasions, la qual cosa, crec, és important perquè reflecteix l’interès que la FCVS va despertant, poc a poc, en totes elles. I sobretot els e-mails i recordatoris que els lliurem! Em van arribar a dir “corcó”, per les vegades que els repeteixo les coses, però,al mateix temps, m’ho van agrair i això és el que compta. Alguna entitat també em va dir que la invitació que els vam enviar per a la inauguració del nou espai els va arribar al cor, i això també agrada sentir-ho dir.

Un cop acabada la reunió, seguint l’ordre del dia, es va servir un petit refrigeri per fer palesa la inauguració del nou espai de treball per a la FCVS-Lleida, espai que totes les entitats van coincidir a dir que millorava la imatge de la FCVS; li donava un nou caire, molt més obert, dinàmic, engrescador…; en definitiva, un nou marc de treball que, de ben segur, aportarà molts beneficis a la FCVS i, per tant, a les entitats que en formen part.

A més, la inauguració del local va servir per estrenar un nou roll-up propi de Lleida i poder-lo mostrar a les entitats. La imatge de la FCVS s’enriqueix també amb detalls com aquest, però sobretot amb la participació de totes les entitats que en són membres, amb el treball conjunt en una mateixa direcció.

Gràcies a totes!

Gemma Mestres, tècnica de la FCVS-Lleida

Entrevista a Hiltrud Amuser, directora general de la Fundació Lethe.

Els orígens de la seva associació es remunten a partir de l’any 2002, quin fou el motiu d’iniciar-vos en aquesta tasca de l’atenció als joves i als seus familiars?
Arrel de detectar una demanda social dins el camp de la salut mental dels joves, diferents professionals de l’àmbit de la psicologia, la medicina, l’educació i la cultura, varem fundar la Fundació Lethe, una entitat sense ànim de lucre dedicada al tractament i prevenció de les crisis i dels trastorns en les persones joves i joves adults, i la seva inserció sociolaboral. Amb aquest objectiu varem posar en marxa el centre terapèutic La Cellera amb estada d’ingrés total, temporal i centre de dia.

Quines altres accions es duen a terme a la Fundació i què en destacaríeu?
Estem obrint espais de formació amb acompanyament terapèutic com projectes socials puntuals per arribar a la màxima població amb la finalitat de tenir professionals molt ben formats dintre d’aquest camp i a mes a mes d’ajudar amb els projectes que tenim en marxa, arribant a escoles, famílies i als mateixos joves.

La Fundació té dues seus: Barcelona i Girona. Aquest es el vostre àmbit territorial?
Hi ha dues seus, però també tenim consultes i ingressos de la resta del territori del país, amb el desig de que es converteixi en un projecte europeu en el futur.

Teniu relació amb altres associacions que desenvolupen activitats i generen serveis en suport als joves…
Efectivament, tenim convenis amb altres fundacions per ampliar l’oferta a les famílies i als joves i per poder oferir, apart del tractament terapèutic total o parcial, la formació prelaboral i la inserció laboral amb el nostre acompanyament terapèutic. L’objectiu és que cada jove tingui un projecte de vida personal pròpia.

En la seva entitat hi ha voluntaris. Quina feina fan?
Tot l’ajut que podem disposar dels voluntaris per nosaltres és un bé, ja que cadascun d’ells sota el lema Posa un jove a la teva vida ens pot ajudar amb la seva formació, la seva creativitat i el seu compromís social i de solidaritat, essent un model d’identificació pels nostres joves.

Quines iniciatives proposaríeu perquè el jovent tingui unes perspectives de futur millors tant en l’àmbit social com en el món laboral?
M’agradaria que els joves que tinguin ganes de construir un futur diferent, s’apropin a la Fundació Lethe a establir debats, reflexió per poder construir noves iniciatives on les perspectives del seu futur siguin més adients a les seves necessitats. Tot això evidentment amb una formació humana i laboral ferma.

Present i futur, hem de tirar endavant quin consell donaríeu?
Al jovent: Que primer han d’assumir la societat que tenim per poder construir la societat que desitgin. A la gent que busca feina: una bona formació, voluntat i creativitat, que sempre s’obren portes. Al ciutadà del carrer: molta serenitat, responsabilitat cívica i constància.

Què us pot aportar el fet de ser membres de la Federació Catalana del Voluntariat Social?
Un teixit social més ampli per poder ajudar als joves sota el lema: Tots amb els joves, ja que sabem que se senten impotents davant d’un destí incert i canviant.

Entrevista publicada al Diari de Girona el 9 de juliol de 2010

Permeteu-me que faci una defensa i reivindicació de la paraula voluntari.

Darrerament sembla que sigui una paraula molesta: m’he sentit dir, no fa pas gaire dies, que és una paraula que ja ha mort, que ha quedat obsoleta, i que ja hi ha entitats en les quals a les persones que són voluntàries els han començat a anomenar col·laboradores. Es veu que així ja estem al segle XXI.

Després de sentir dir el que vaig sentir, no em vaig poder estar de consultar el diccionari. “Acostuma a ser útil, em donarà la clau i potser hauré de sortir del meu error utilitzant paraules mortes”, vaig pensar.

Vaig anar de cap a buscar la paraula al gran Diccionari de la Llengua Catalana-Enciclopèdia Catalana:

Voluntari/a, paraula que ve del llatí voluntarius –a- um, Que neix de la voluntat, que comporta volició. Fet lliurement, deliberadament, sense ésser-hi obligat. Persona que s’ofereix lliurement a fer una cosa a la qual no és obligat.

Vaig pensar: ja anem bé! És això el que fem! Tot neix de la voluntat, i la persona s’ofereix lliurement a fer una cosa sense que ningú li obligui. Bé, en el fons hi ha una cosa anomenada consciència que déu n’hi do el que arriba a obligar…

Anem a veure què diu de la paraula col·laborador:

Col·laborador/a, persona que col·labora sovint en un diari, editorial, etc, sense formar part del grup. Col·laborar, treballar en comú amb algú especialment en una obra literària, artística, científica.

Aquí van venir els meus dubtes. Primer em diu que la persona que col·labora no forma part del grup. Malament. Després m’afegeix que el fet de col·laborar se centra bàsicament en el món artístic, literari, científic. I ja vaig començar a no entendre res.

Però sí que em va obligar a fer una reflexió: què ens està passant? per què no podem dir les coses pel seu nom i hem d’anar a buscar paraules que aparentment son sinònimes, però que a l’hora de la veritat no tenen res a veure? No sé si sóc molt mal pensada, però se m’acut que el que no agrada és tot el contingut que acompanya a la paraula, i llavors si la canviem ja l’hem buidada de contingut , i ja no ens molesta.

Les paraules no moren, hi ha interès a matar-les, però no caurem en aquest parany.

El voluntari seguirà estant a primera línia de foc al costat d’aquell que el pugui necessitar, perquè ho vol i perquè el fa feliç veure que l’altre és feliç. *

Francina Alsina
Presidenta de la FCVS

* Fragment del discurs pronunciat per la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) durant la presentació del Quart informe d’accessibilitat d’Amputats Sant Jordi

Al llarg dels 25 anys d’història de la Fundació Marianao hi ha un fil conductor que ha estat present en el dia a dia del nostre treball. Ens referim a la “construcció de la comunitat”. I això ho diem amb tota honestedat i fermesa, perquè ens hem negat a esdevenir una “institució prestadora de serveis” que, de manera submisa davant els poders, exerceix la seva “acció social-caritativa” com si fóssim els moderns “herois ciutadans”, fins i tot reconeguts i premiats… que fan callar el clam de les persones empobrides i, alhora, les consciències institucionals responsables de l’eradicació de la pobresa i l’exclusió.

En aquest sentit, la nostra història ha estat “acompasada” amb el suport valuós de la Federació Catalana del Voluntariat Social, que sempre ha estat al nostre costat en les diverses propostes i demandes, així com en la suma de sinèrgies amb altres entitats i plataformes socials que lluiten per la transformació de la nostra societat.

I aquest és l´esperit ètic i utòpic que compartim amb les entitats que constituïm la Federació Catalana del Voluntariat Social i que, ara, en aquests moments de crisi estructural, cal que reivindiquem amb molta més intensitat que mai. Volem qüestionar la validesa d’aquest sistema econòmic que és una fàbrica d’empobriment i exclusió per a poder subsistir, i volem reclamar una millor distribució dels beneficis acumulats, immobilitzats i volatilitzats en l´època de bonança. Per això, les entitats que configurem la FCVS hem de continuar treballant i lluitant per una altre model de societat, per un altre model de relacions humanes, per una altra economia… Cal continuar reivindicant la prioritat de la persona per sobre del capital.

Xavier Pedrós i Cortasa
President Fundació Marianao