VAL LA PENA!

La crisi econòmica ha deixat molta gent fora del mercat laboral, hem superat el 20% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, que les possibilitats de culminar amb èxit un procés d’inserció laboral són difícils, especialment per a aquest segment de la població que parteix amb moltes mancances bàsiques ja siguin personals, de formació, d’experiència. Després de dos anys de crisi severa, persones inquietes i sensibles a la situació social i econòmica, sovint ens pregun- ten com veiem la situació des de Càritas.

Hi ha molts nois i noies menors de 20 anys en situació d’atur, la majoria amb una formació precària; que observem amb preocupació com augmenta el nombre de famílies molt endeu- tades, de famílies sense cap ingrés; que els casos de persones adultes soles sense feina ni do- micili fix també incrementa; que les persones amb alguna discapacitat o malaltia mental ho tenen francament difícil, que el modus vivendi de molta gent és malviure amb algun ajut públic i/o fer feines en l’economia submergida. En definitiva, que lluny de millorar, tot sembla indicar que aquesta realitat s’allargarà força temps.

La nostra realitat local és preocupant. La realitat global és dramàtica: 800 milions de persones al món pateixen fam segons el darrer informe de la FAO, a Europa hi ha més de 80 milions de pobres «oficials» segons xifres de 2008, als quals haurem de sumar els darrers incorporats a causa de la crisi. La resposta pública a aquesta situació ha estat positiva, però clarament insuficient.

És necessari una major i millor inversió i despesa en polítiques socials, per una qüestió de justícia social però també per la simple constatació de que sense pau ni cohesió socials, el creixement i el desenvolupament econòmics estan amenaçats. No podem construir un model de societat en el que tanta gent es quedi fora!

La limitació de recursos és una veritat incontestable. Les administracions retallen, paguen tard, … Descartat momentàniament, doncs, que puguem créixer massa en despesa social, el gran repte és invertir i gastar millor. Aquest repte no és exclusiu de les administracions, però també ho és.

I convé que ens convencem que amb els mateixos diners hem de ser capaços de fer més coses i més ben fetes. La simple reclamació de més diners, de més finançament, com a condició sine quan on per poder respondre millor a la pobresa, sense que no ens plantegem cap canvi de cultura organitzativa, d’eficiència en la despesa, de prioritats clares, és un missatge caduc que pot donar rèdits a curt termini però que no soluciona problemes de futur.

El proper 17 d’octubre és el Dia Internacional contra la Pobresa i com cada any molts clamarem contra aquesta realitat obscena. El missatge que hem de traslladar als governants locals i als que tenen influència global és que les seves agendes polítiques tinguin marcats 365 dies d’accions per aconseguir una societat en la que tots tinguem una oportunitat.

Salvador Maneu Marcos
Advocat i Secretari General de Càritas Diocesana a Girona
(Artícle publicat a la pàgina de la FCVS del Diari de Girona)