CLARIANES DEL DILLUNS MIGDIA, tercer premi del 2n Concurs de Relats de Voluntariat Social
comunicacio | 29 abril 2011Núvols de dilluns matí. A la feina, tot i el Barça, cares de son i posat seriós. Per fi, campanes d’Església m’anuncien l’una del migdia. Els meus dits deixen de teclejar l’ordinador i desapareixo furtivament del meu despatx. Casa meva m’espera per devorar un entrepà impacient. La corbata sap que aquest dia, l’abandono unes hores, m’allunya dels menuts. Convertit en voluntari de l’AFANOC -convertit en jo mateix-, surto escopetejat amb la meva fidel companya de dues rodes, que enfila veloç el carrer Balmes cap a destí. El rellotge marca les 2 h. Al cel, s’obren clarianes. La Vall d’Hebron m’obre les portes i arribo a “la planta de les grans lliçons”, on trobo i sento una barreja de sensacions: patiment i alegria, malaltia i colors, desesperança i vida, febre i joc, bombes i bombons, medicaments i somriures, cançons i pors. I al bell mig d’aquelles vides alienes, em sento un nen més. Ai sí, és veritat, cal dir “nens malalts de càncer”, sense por! però sans d’esperit, plens de força i amb unes desesperades ganes de viure i de riure. Les infermeres, les nostres còmplices, ens xiuxiuegen a cau d’orella on ens necessiten: vigilar al petit Joel de la 119, els seus pares han de fer gestions urgents i no el volen deixar sol. O distreure en Mohamed, baix de defenses i avorrit dins la seva habitació. Si no hi ha una missió especial, la sala de jocs ens envolta amb una llum màgica barrejada amb olor a desinfectant de mans. Puzzles, cotxets, llapis de colors, joguines i ninots s’amunteguen en un ordre dissonant, i deixen que ens aprofitem d’ells, tot imposant-nos una condició: que el llagrimot d’en Joaquim es transformi en una rialla descarada, que un joc de màgia deixi bocabadat al Brahim, que el dibuix de princesa fet per la Margarita la transporti a un conte fantàstic. A punt de tornar a la feina (ostres, ja han passat dues hores!), un metge, amb cara de molta ciència, passa pel meu costat i em somriu, agraït. Li responc amb una mirada fugissera com dient: oi que faràs tot el possible per curar aquests minyons? Els núvols del matí han tornat a tapar el cel.
RAFA ORELLANA DE CASTRO
Voluntari d’AFANOC
Quim Sicília, cap de Participació d’Abacus, lliura el premi a Rafa Orellana
Comentaris recents