VAL LA PENA!

La Fundació Germina és una entitat sense ànim de lucre de Santa Coloma de Gramenet que ofereix el seu servei des de maig del 2007. L’entitat  té per missió oferir oportunitats per millorar la qualitat de vida a infants, joves i les seves famílies, especialment les que estan en risc, acompanyant-los i promovent que siguin protagonistes d’aquest procés dins del seu territori.

A la Fundació Germina creiem en quatre grans valors que els adaptem com a principis en el nostre dia a dia:

• Acompanyament. Situar-se al costat dels infants, adolescents, joves en el seu procés vital, fent camí al seu costat, escoltant i oferint recolzament i orientació, tot això comptant amb la seva família.
• Construcció comú. Un model basat en la construcció conjunta en el que cada persona des de la seva individualitat pugui desenvolupar les seves capacitats i habilitats, i des d’elles participi activament en el projecte.
• Coneixement. La formació intel·lectual com un dels eixos bàsics de desenvolupament de la persona. A més de factor integrador en societat, facilita oportunitats i evita que apareguin, es repeteixin o es perpetuïn situacions de risc d’exclusió social.
• Desenvolupament integral de la persona. Entenent la persona en totes les seves dimensions i com a membre actiu de la societat.

El nostre treball i manera d’entendre el servei que oferim als infants i adolescents està integrat en els programes de Centre Obert i Espai Jove.

El Centre obert és un servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives dels infants atesos mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat.

L’Espai Jove és un espai diürn de lleure socioeducatiu dirigit a adolescents de 12 a 14 anys que parteix d’una proposta educativa dirigida a potenciar l’autonomia de l’adolescent i l’adequada presa de decisions.  L’Espai Jove va començar les seves activitats al setembre de 2009 com a continuïtat al Centre obert infantil pels adolescents que passaven a Educació Secundària. Té una metodologia diferenciada del Centre obert infantil dissenyada a proposta pels mateixos adolescents juntament amb l’equip educatiu. Tot i ser en la seva definició un Centre obert com a tal, el programa s’ha anomenat Espai jove potenciant així la identificació dels mateixos adolescents.

Totes aquestes activitats no es podrien dur a terme sense la implicació d’un equip humà en què tothom aporta el millor d’ell mateix. La col·laboració és estreta entre professionals, voluntaris i estudiants en pràctiques, sent l’equip de professionals els qui donen continuïtat i estabilitat als programes. Ells són els responsables del bon funcionament de l’activitat, de l’acompliment dels objectius, del seguiment i les coordinacions amb altres serveis. Els voluntaris i estudiants en pràctiques participen directament en l’acció socioeducativa fent equip amb els professionals, i donant un valor afegit a tot el projecte, ja que gràcies a ells aporten un tracte més personalitzat en l’atenció als infants.

Gerard Carneado
Responsable de Voluntariat de la Fundació Germina

De nou, un nou curs. Comença el cole, i amb ell, la tornada al Casal a les tardes.

Aquest any, nens que deixen el grup de Petits (6-8 anys) i nous nens que entren al grup. Em pregunto a qui em trobaré i, d’entre aquests, si algú dels Petits em reconeixerà o es recordarà de mi. Moltes coses poden haver passat aquest estiu. És màgia i són nens.

Riiiing! Ja són les 17h! Els nens comencen a arribar. Com quasi sempre, l’Antonella la primera. Està tota concentrada construint la seva torre de Lego que cada vegada va sent més elevada. La crido, es gira, em mira… sospites de si em coneix, cares de “em sones però no sé de què…”. L’ajudo dient-li el meu nom… i PAM! La Mercè!! La memòria es recupera i reubica: alegria que parla per si sola amb els gestos facials i una ben forta i calorosa abraçada que rebo de forma inesperada. Segons maquíssims de retrobament. Ens posem a parlar de les batalletes de l’any anterior i de com ens ha anat l’estiu. Després, ens incorporem a la resta a les activitats.

Val la pena. Fer voluntariat val la pena. T’enriqueixes com a persona, creixes, obres ulls, aprens, ajudes, influeixes positivament en la societat i en el teu entorn més proper, t’envoltes de multiculturalitat, de respecte, de bons propòsits. I et converteixes en un d’ells. El teu cercle d’amistats desinteressades, de coneguts, de persones que sents gairebé tan properes com la teva família… es fa cada vegada més gran. Passejo pel Raval com si estigués per casa, i això, abans de ésser voluntària al Casal, no passava.

Ara ets una més, com ells, ni més ni menys, però una més.

Reps gestos com aquests de l’Antonella que són impressionants. No cal fer res, simplement ser tu mateix i estar predisposat a ajudar i a ser voluntari. Si hagués de dir una paraula que definís com em sento, com em fa sentir, o què aporta el voluntariat a la societat i a la pròpia persona, simplement diria… Val la pena!

Us animo a tots, si més no, a provar-ho. Després, opineu vosaltres mateixos

Mercè Duran-Sindreu
Voluntària del Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris

Hace un tiempo, en una visita a un centro del Raval, a la salida de una pequeña charla, un muchacho sudamericano, Héctor, me comentó que en su colegio, se había hecho un pequeño equipo de futbol y otro de básquet para jugar con los chicos del barrio, a fin de que dejaran de estar en la calle.

“Yo no puedo hacerlo, dijo compungido, me tienen arrinconado, estoy operado del corazón y soy un inútil”

“Héctor, le dije, después de charlar un poco con el: seguro que tienes otras cualidades que puedes dar a los demás. Piensa un poco”

“Señor lo único que se hacer y no mucho, es dibujar Cómics”

“¡Estupendo! Escoge a algunos chicos que les guste dibujar y forma un pequeño grupito de “artistas” “

Cual fue mi sorpresa, al cabo de casi un año que volví al centro y un profesor me comentó que había un muchacho, Héctor, que había creado un grupito con algunos alumnos que les gustaba dibujar y otros que les gustaba escribir y habían hecho un pequeño folleto, cómico por un lado,  y triste por el otro, sobre la escuela y la vida del barrio.

A pesar de que no pude hablar con el chico, me llenó de satisfacción y alegría, pues mi labor de voluntario había hecho su efecto.

El voluntariado nos permite entregarnos a los demás, ayudarles, dar aquello que llevamos dentro y no es dinero ni bienes materiales sino tiempo, alegría, compañía, conocimientos, experiencia… y como compensación recibes una satisfacción y alegría interior, difícil de explicar.

Como dijo un periodista:
“Ser voluntario es ser hasta diluir nuestro ser en los demás”.

El voluntario/a es una persona de esperanza que cree que la sociedad se puede mejorar.

Juan Muñoz
Voluntari de la FCVS

* Relat participant en el Primer Concurs de Relats de Voluntariat Social

Entrevista a Hiltrud Amuser, directora general de la Fundació Lethe.

Els orígens de la seva associació es remunten a partir de l’any 2002, quin fou el motiu d’iniciar-vos en aquesta tasca de l’atenció als joves i als seus familiars?
Arrel de detectar una demanda social dins el camp de la salut mental dels joves, diferents professionals de l’àmbit de la psicologia, la medicina, l’educació i la cultura, varem fundar la Fundació Lethe, una entitat sense ànim de lucre dedicada al tractament i prevenció de les crisis i dels trastorns en les persones joves i joves adults, i la seva inserció sociolaboral. Amb aquest objectiu varem posar en marxa el centre terapèutic La Cellera amb estada d’ingrés total, temporal i centre de dia.

Quines altres accions es duen a terme a la Fundació i què en destacaríeu?
Estem obrint espais de formació amb acompanyament terapèutic com projectes socials puntuals per arribar a la màxima població amb la finalitat de tenir professionals molt ben formats dintre d’aquest camp i a mes a mes d’ajudar amb els projectes que tenim en marxa, arribant a escoles, famílies i als mateixos joves.

La Fundació té dues seus: Barcelona i Girona. Aquest es el vostre àmbit territorial?
Hi ha dues seus, però també tenim consultes i ingressos de la resta del territori del país, amb el desig de que es converteixi en un projecte europeu en el futur.

Teniu relació amb altres associacions que desenvolupen activitats i generen serveis en suport als joves…
Efectivament, tenim convenis amb altres fundacions per ampliar l’oferta a les famílies i als joves i per poder oferir, apart del tractament terapèutic total o parcial, la formació prelaboral i la inserció laboral amb el nostre acompanyament terapèutic. L’objectiu és que cada jove tingui un projecte de vida personal pròpia.

En la seva entitat hi ha voluntaris. Quina feina fan?
Tot l’ajut que podem disposar dels voluntaris per nosaltres és un bé, ja que cadascun d’ells sota el lema Posa un jove a la teva vida ens pot ajudar amb la seva formació, la seva creativitat i el seu compromís social i de solidaritat, essent un model d’identificació pels nostres joves.

Quines iniciatives proposaríeu perquè el jovent tingui unes perspectives de futur millors tant en l’àmbit social com en el món laboral?
M’agradaria que els joves que tinguin ganes de construir un futur diferent, s’apropin a la Fundació Lethe a establir debats, reflexió per poder construir noves iniciatives on les perspectives del seu futur siguin més adients a les seves necessitats. Tot això evidentment amb una formació humana i laboral ferma.

Present i futur, hem de tirar endavant quin consell donaríeu?
Al jovent: Que primer han d’assumir la societat que tenim per poder construir la societat que desitgin. A la gent que busca feina: una bona formació, voluntat i creativitat, que sempre s’obren portes. Al ciutadà del carrer: molta serenitat, responsabilitat cívica i constància.

Què us pot aportar el fet de ser membres de la Federació Catalana del Voluntariat Social?
Un teixit social més ampli per poder ajudar als joves sota el lema: Tots amb els joves, ja que sabem que se senten impotents davant d’un destí incert i canviant.

Entrevista publicada al Diari de Girona el 9 de juliol de 2010