VAL LA PENA!

Avui operen la Paulita. Prop d’un any de tractament i arriba el moment decisiu. Després d’onze operacions als budells li clausuren la colostomia amb la que viu des de que tenia dos anys. Ara en té nou. Per fi se sentirà com una nena normal. A l’Equador, el seu país, viu amb els avis. La seva mare viu a París i el seu pare a Brussel·les. Aquí ha vingut amb la seva àvia Edgarda. Fa sis mesos que m’hi relaciono com a voluntari.

Ja fa dues hores que se l’han endut. Acompanyo l’Edgarda, passadís amunt i avall tota l’estona. Em parla de la seva vida a l’Equador, del seu marit, les filles, les il·lusions, les dificultats, el patiment…

Al seu poble, l’Edgarda no sabia ni anar a comprar. Tot ho feia el marit, ella l’acompanyava. Aquí s’ha d’espavilar. La ciutat, els desplaçaments, els metges, la compra, l’hospital, el barri, els veïns. És d’admirar. Defensa el que és seu amb dents i ungles.

La Paulita en treu el que vol. Utilitza la malaltia per obtenir regals, llaminadures, favors de tota mena, encara que per això s’hagi de barallar amb qui sigui.

A mi també intenta utilitzar-me. A vegades em deixo fer, m’esgarrifo només de pensar en la infància que ha tingut. Però no vull contribuir a fer un petit monstre.

Seiem una estona a la sala d’espera. Fa gairebé quatre hores que s’han endut la Paulita. L’Edgarda plora, pateix, xerra pels descosits per evadir la punyent realitat.

L’empenyo a menjar una mica al bar de l’hospital. Fins més tard no podrà veure la néta i jo em moro de gana. Acarono les seves galtes humides pel plor i em mira amb tendresa…

Després, la Paulita reclamarà la meva presència i una infermera em ve a buscar, pràcticament m’empeny fins al llit on la nena em somriu, i la seva mirada arriba al més pregon del meu ésser.

Quan retornen a l’Equador canviem la nostra relació per la d’amics. El proper estiu passaré una setmana a casa seva a la petita ciutat on viuen i ens sentirem molt feliços de retrobar-nos.

Mai us oblidaré.

Xavier Manyoses i Fariñas
Voluntari d’Oncolliga

*Relat presentat al 2n Concurs de Relats de Voluntariat Social

Cuando empecé mi voluntariado,  mi vida dio un vuelco. Un vuelco maravilloso.

El primer día en el Hospital fue como entrar en un laberinto de luz y color, repleto de niños y adultos asombrosamente risueños. Mis compañeros me enseñaron toda la planta y su funcionamiento y de esta forma, sin darme cuenta, hice de una planta de hospital un trozo de mi casa.

Al principio pensaba que me sentiría incómoda delante de un niño sin cabello o con una mascarilla tapando su pequeño rostro, pero fue todo lo contrario. No sé qué tipo de magia impera allí que en el momento en que paso por la puerta, me convierto en uno de ellos. Sólo hay una diferencia, yo a las 21h me voy. Ellos se quedan.

A pesar de la desgracia que invade cada una de las habitaciones de la planta de oncología-hematología infantil de la Vall d’Hebron, sigo sorprendiéndome de la capacidad que tienen el ser humano, y los niños en particular, para adaptarse a las situaciones extremas y sobrellevarlas con entereza y sin resignación, batallando día a día sin perder nunca la esperanza de salir de allí y borrar de su vocabulario las palabras “bomba”, “portacath”o “vía” que ahora forman parte de su rutina diaria.

Ha habido momentos maravillosos, yo diría que los más, pero también los ha habido tremendamente duros, situaciones de máxima tensión emocional que soportas como si tragases una bola de lija que va rasgando tu alma pero que debes intentar no exteriorizar en demasía.

Hacer de voluntaria es una de las experiencias más maravillosas de mi vida. Tengo tres hijos y, por supuesto, lo son todo para mí, pero el hecho de poder darme a otros niños y a sus familias hace que la vida sea más completa y creo que con este ejemplo, estoy transmitiendo a mis hijos unos valores que espero sepan aprovechar.

Ayudar y hacer feliz a otra persona con tu apoyo es quizá mucho más gratificante para tu espíritu que recibirlo; por eso, a veces, pienso que es egoísta.

Cuqui Sarrias
Voluntària, d’AFANOC

* Relat participant al 2n Concurs de Relats de Voluntariat Social

Vull compartir amb tots vosaltres aquestes quatre ratlles per tal d’agraïr-vos a TOTS els que formeu part de la FCVS la vostra implicació i solidaritat envers els que estan en situacions més difícils que d’altres, amb l’objectiu que puguin tirar endavant.

El pas per la vida és un cúmul de casualitats que afortunadament en el cas d’A&A ha estat un regal per a les nostres vides. Gràcies al germans Jovanni (Cava Berdié), vam tenir l’oportunitat de participar en la iniciativa “5 Caves per 5 projectes”. Ens vam posar en contacte amb la FCVS en l’entrega de premis a la festa de la primavera “5 Caves 5 Projectes”, i, com qui no vol la cosa, ves per on ara la nostra petita empresa també ha pogut entrar a formar part d’aquest gran projecte que entre tots durem endavant intentant que tingui més ressò cada dia.

Vull agrair-vos tot l’esforç que entre tots esteu fent i l’oportunitat d’haver-nos posat en contacte amb la Fundació Enriqueta Villavechia per tal de poder fer que el nostre projecte La meva primera empremta serveixi de suport a aquests nens que tant ho necessiten.

Moltes gràcies per tot!

Àngels Rius (A&A Artesania)

Entrevista a Hiltrud Amuser, directora general de la Fundació Lethe.

Els orígens de la seva associació es remunten a partir de l’any 2002, quin fou el motiu d’iniciar-vos en aquesta tasca de l’atenció als joves i als seus familiars?
Arrel de detectar una demanda social dins el camp de la salut mental dels joves, diferents professionals de l’àmbit de la psicologia, la medicina, l’educació i la cultura, varem fundar la Fundació Lethe, una entitat sense ànim de lucre dedicada al tractament i prevenció de les crisis i dels trastorns en les persones joves i joves adults, i la seva inserció sociolaboral. Amb aquest objectiu varem posar en marxa el centre terapèutic La Cellera amb estada d’ingrés total, temporal i centre de dia.

Quines altres accions es duen a terme a la Fundació i què en destacaríeu?
Estem obrint espais de formació amb acompanyament terapèutic com projectes socials puntuals per arribar a la màxima població amb la finalitat de tenir professionals molt ben formats dintre d’aquest camp i a mes a mes d’ajudar amb els projectes que tenim en marxa, arribant a escoles, famílies i als mateixos joves.

La Fundació té dues seus: Barcelona i Girona. Aquest es el vostre àmbit territorial?
Hi ha dues seus, però també tenim consultes i ingressos de la resta del territori del país, amb el desig de que es converteixi en un projecte europeu en el futur.

Teniu relació amb altres associacions que desenvolupen activitats i generen serveis en suport als joves…
Efectivament, tenim convenis amb altres fundacions per ampliar l’oferta a les famílies i als joves i per poder oferir, apart del tractament terapèutic total o parcial, la formació prelaboral i la inserció laboral amb el nostre acompanyament terapèutic. L’objectiu és que cada jove tingui un projecte de vida personal pròpia.

En la seva entitat hi ha voluntaris. Quina feina fan?
Tot l’ajut que podem disposar dels voluntaris per nosaltres és un bé, ja que cadascun d’ells sota el lema Posa un jove a la teva vida ens pot ajudar amb la seva formació, la seva creativitat i el seu compromís social i de solidaritat, essent un model d’identificació pels nostres joves.

Quines iniciatives proposaríeu perquè el jovent tingui unes perspectives de futur millors tant en l’àmbit social com en el món laboral?
M’agradaria que els joves que tinguin ganes de construir un futur diferent, s’apropin a la Fundació Lethe a establir debats, reflexió per poder construir noves iniciatives on les perspectives del seu futur siguin més adients a les seves necessitats. Tot això evidentment amb una formació humana i laboral ferma.

Present i futur, hem de tirar endavant quin consell donaríeu?
Al jovent: Que primer han d’assumir la societat que tenim per poder construir la societat que desitgin. A la gent que busca feina: una bona formació, voluntat i creativitat, que sempre s’obren portes. Al ciutadà del carrer: molta serenitat, responsabilitat cívica i constància.

Què us pot aportar el fet de ser membres de la Federació Catalana del Voluntariat Social?
Un teixit social més ampli per poder ajudar als joves sota el lema: Tots amb els joves, ja que sabem que se senten impotents davant d’un destí incert i canviant.

Entrevista publicada al Diari de Girona el 9 de juliol de 2010